Les portes tradicionals, que són encara les més emprades, giren entorn d’un eix vertical constituït pels elements que les fixen a l’obertura (les frontisses ancorades al bastiment o els golfos fixats al brancal); poden cobrir tota l’obertura amb una sola peça ( porta d’una fulla o d’un batent) o bé constar de dues peces ( porta de dues fulles o de dos batents), poden ésser massisses de fusta o amb marc de fusta o metàl·lic i amb vidres ( porta vidriera ) i poden donar accés a una casa, cambra, etc, o a un balcó ( porta balconera ). Les portes solen ésser accionables en un sol sentit, és a dir, solen obrir endins o enfora, segons que la fulla o les fulles girin entrant a la cambra, etc, l’obertura de la qual tanquen, o sortint-ne; algunes portes, anomenades portes de fulla oscil·lant , poden ésser accionades en ambdós sentits, de manera que tant en entrar com en sortir hom les pugui empènyer per obrir-les. Les portes grans, especialment les que havien de permetre el pas de carruatges o d’automòbils, eren constituïdes per diverses peces planes articulades entre elles amb frontisses ( porta composta ), que eventualment podien ésser replegades les unes sobre les altres ( porta de llibre ), o bé per una o més peces desplaçables lateralment dins unes guies ( porta corredissa ), que eventualment podien restar amagades, en obrir-les, dins un allotjament especialment practicat a la paret; aquestes portes han estat substituïdes per portes metàl·liques enrotllables , o per portes basculants d’eix de gir horitzontal ( portes basculants ) o compostes per dues o més seccions articulades, d’eixos també horitzontals ( portes articulades o seccionals ). La majoria d’aquestes portes, generalment molt pesants, són accionades per un motor amb comandament per control remot. Alguns locals públics (bancs, clíniques, etc) tenien portes giratòries , que consistien generalment en quatre peces planes amb vidre, fixades radialment a un eix vertical formant angles rectes; aquestes portes giraven en empènyer-les dins un buc cilíndric amb dues obertures diametralment oposades, l’eix del qual era l’eix de rotació de la porta, al qual eren solidàries les peces que la constituïen. Aquestes portes han estat substituïdes per portes automàtiques , de vidre, accionades bé en tallar una persona, un vehicle, etc, el feix lluminós d’una cèl·lula fotoelèctrica, bé per la pressió exercida damunt una plataforma, en passar-hi una persona; les portes automàtiques poden ésser de superfície plana o cilíndrica, i les de superfície plana poden ésser de fulles o corredisses. En la indústria són emprades portes flexibles de matèries plàstiques, que poden ésser obertes àdhuc en ésser empeses per un carretó. Els locals d’espectacles han de disposar obligatòriament d’una o més portes, segons llur natura constructiva i segons llur cabuda, anomenades portes d’emergència , les quals han d’ésser dotades amb dispositius antipànic per tal de permetre una ràpida sortida en cas de necessitat o de perill, per exemple d’incendi.
f
Construcció i obres públiques
Porta de la gran Sala del Consell de Cent, a la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat