Les profecies a l’edat mitjana nasqueren i proliferaren en èpoques de crisi religiosa o política. Les escatològiques interpretaven uns passatges de la profecia de Daniel i l'Apocalipsi, com les obres de Ciril, Metodi i sobretot de Joaquim de Fiore (mort el 1202), que tingueren gran difusió entre els espirituals i a Catalunya comptaren amb adeptes insignes, com Arnau de Vilanova i l’infant Pere d’Aragó, oncle del rei Pere el Cerimoniós. Es conserva en català una traducció fragmentària de la Summa concordiae veteris et novi testamenti de l’abat Joaquim i una altra traducció d’obres de Giovanni da Rupescissa (dit també de Peratallada). Francesc Eiximenis acollí en diversos indrets de les seves obres aquestes doctrines, però s’hi oposà francament en el capítol 473 del Dotzè del Crestià. Vicent Ferrer —l’àngel de l'Apocalipsi— cregué en la proximitat de la vinguda de l’Anticrist. Les profecies de caràcter polític foren d’inspiració sibil·lina i els serviren de model les profecies de Merlí, de Godofred de Monmouth; solien valer-se de símbols animals, generalment obscurs, i en són un exemple les tres profecies en vers d’Anselm Turmeda. Hi ha en català una traducció de les profecies de Merlí fetes amb el fi d’exalçar la dinastia dels Trastàmara quan s’emparà del tron de Castella.
Les profecies als Països Catalans
Ja al segle XVI caldria esmentar el Pronòstic per a l’any 1533, durarà en part cerca de l’any 1534 (1533) del metge vigatà Gaspar Molera, que anunciava l’aparició immediata d’un cometa i la mort de Luter. D’altra banda, Beuter i Escolano elogiaren l’ermità de Cocentaina Joan Escuder (del segle XV), a qui eren atribuïdes, entre altres, les profecies de la unió de les corones de Catalunya-Aragó i de Castella, la reforma de Luter i la propagació del protestantisme. El 1603 el mallorquí Jeroni Pont i Desmur comentà les profecies, en vers, a l’estil de les de Turmeda, atribuïdes a Bernat de Mogoda (s XIII) —o posteriors— sobre la guerra de les Germanies a Mallorca. I encara caldria esmentar el Pronòstic perpètuo del teixidor mallorquí Pere Esperança (mort el 1702), amb profecies del 1635 al 1886, entre les quals el vaticini de la mort de Felip V, precedent, si no es tracta d’una invenció del 1859, data de la seva publicació, dels pronòstics, que adquiririen a les Illes gran popularitat i caràcter de gènere literari (pronòstic).