Originàriament era un text, a manera de trop, adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, però al s X, en el cercle musical creat entorn del monestir de Sant Marçal de Llemotges, ja designa el text extens i vagament rimat que hom cantava després de l’al·leluia de la missa. Al s XII aquesta mena de texts adquiriren la forma de veritables poemes litúrgics. Se n'han conservat uns cinc mil, la gran majoria anònims. Conreats a Catalunya des del s XI, formen part dels tropers-prosers (proser). En els manuscrits litúrgics germànics, hom els anomena seqüència. La reforma de Pius V (1568) només en conservà quatre.
f
Música
Cristianisme