síncope

f

Música

Irregularitat de l’accentuació, originada per desplaçament de l’accent rítmic, que s’esdevé per la prolongació d’un temps feble sobre un temps fort.

Pot ésser regular, quan els valors de les notes són iguals, o irregular, quan són desiguals. Originada al s XIV, sovint era emprada en una única veu en les obres polifòniques. És un dels elements més característics de la música de jazz, així com la música lleugera.