És característic de les valls fluvials, però ocorre també al llarg de les costes. Hom pot distingir, doncs, terrasses fluvials i fluvioglacials, terrasses marines i terrasses lacustres. Una terrassa és una part de terreny, generalment formada per al·luvions, que resta a una certa altura per damunt de l’actual llit del riu o per damunt del nivell marí o lacustre. La seva formació s’explica per un procés altern d’acumulació o de dipòsit de materials i d’erosió o excavació posterior. El procés erosiu, fonamental per a la formació de les terrasses, és originat normalment per un descens del nivell de base marí, encara que en certs casos pot ésser originat per un nivell de base local, per exemple una confluència o un llac. Normalment les terrasses es classifiquen cronològicament segons l’altura relativa: les superiors són més antigues que les inferiors. Entre les terrasses fluvials hom distingeix les terrasses al·luvials, és a dir, formades per materials al·luvials dipositats a la vall, les terrasses rocalloses, excavades a la roca in situ recoberta de pocs al·luvions, les terrasses poligèniques, formades pel basament rocallós i al·luvions, i les terrasses encaixonades, excavades sobre al·luvions més antics. Durant l’era quaternària les fases glacials i interglacials, amb els seus canvis climàtics, originaren la formació d’una sèrie de terrasses escalonades a diferent altura (12 m, 22-20 m, 40-45 m, 85-90 m), visibles en moltes valls fluvials. Les terrasses fluvioglaciars es formaren sobre material morènic, bé al llarg de les valls, o bé en el front morènic de l’antic inlandsis quaternari. Les terrasses marines s’originen per un descens del nivell de les mars o per un aixecament de la massa continental. El descens del nivell d’un llac, que dóna lloc a la creació de terrasses lacustres, es pot originar a causa d’una forta evaporació (canvi climàtic), per raons tectòniques, per captura de grans tributaris fluvials, per pèrdua d’aigües per via subterrània, etc. L’estudi sistemàtic de les terrasses interessa, especialment, el geògraf i el geòleg (problemes geomorfològics, evolució de la xarxa hidrogràfica, canvis en la línia de costa, etc). Actualment hom empra mètodes d’estudi com més va més perfeccionats: determinació de l’altitud relativa, estudi dels galets i sediments en general (composició granulomètrica), etc. La importància de les terrasses fluvials amb relació a l’home és evident, en particular en la localització dels nuclis de població (conreus, proximitat de l’aigua) i de les vies de comunicació al llarg de les valls.
f
Geomorfologia