OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

traçador

substantiu masculím
adjectiuadj
Física    Química
física fís i química quím
Dit de la substància que conté un o diversos núclids radioactius i permet de seguir l’evolució d’una altra amb la qual ha estat mesclada, pel fet que la radioactivitat del traçador és detectable al llarg del camí de la mescla.

Quan el traçador és format únicament per un isòtop d’un dels núclids de la substància l’evolució de la qual hom vol seguir, és anomenat també indicador radioactiu i traçador isotòpic. Hom empra generalment radioisòtops per a aquesta finalitat. El procés d’introducció del traçador en una molècula és conegut com a marcatge, i hom diu aleshores que el compost en el qual s’ha introduït el traçador és marcat. Els composts marcats tenen essencialment les mateixes propietats físiques i químiques que les formes ordinàries. Els traçadors més comunament emprats són el 1 4C, que emet radiació β de 0,156 MeV, el 3H o triti ( tritiació), que emet radiació β de 0,018 MeV, el 2 4Na, que emet radiació β de 5,51 MeV i el 3 5S, que emet radiació β de 0,167 MeV, entre altres. L’avaluació de la proporció de traçador que ha seguit una evolució determinada és efectuat generalment per compte radioactiu o per espectrometria de masses. L’ús de traçadors té aplicació en medicina, química orgànica, bioquímica i anàlisi de processos industrials, i ha esdevingut una eina analítica d’un gran valor.

Col·laboració: 
EPl / MPB / AMeP

Llegir més...