Hi fa referència també la segona epístola de Pere. El fet no té res a veure amb una metamorfosi hel·lenística. Es tracta d’una narració teològica sobre la messianitat de Jesús (que el Nou Testament situa a diversos moments, primerament en la resurrecció i, després, en el baptisme, fins arribar a la mateixa encarnació), que utilitza la terminologia veterotestamentària de les aparicions tot presentant Jesús amb els trets del Fill de l’Home de Daniel i del Fill de Déu del salm 2. L’aparició de Moisès i Elies, representants de la Llei i dels Profetes i alhora figures messiàniques, testimonien igualment sobre la messianitat. Des d’antic l’episodi fou celebrat en el calendari litúrgic (a l’Església Oriental és una festivitat important); Calixt III la imposà a tota l’Església Catòlica, el dia 6 d’agost, per tal de commemorar la victòria obtinguda a Belgrad contra els turcs l’any 1456. L’escena ha estat representada pictòricament des d’antic: una de les representacions més característiques, que condicionaren tota la iconografia bizantina, és el mosaic de Santa Caterina del Sinaí (segle VI); una de les més cèlebres és la començada per Rafael l’any 1520 i acabada per Giulio Romano.
Als Països Catalans les representacions plàstiques més destacables són gòtiques; entre elles la de la catedral de València, pintura anònima del cercle de Lluís Dalmau, i el retaule d’aquesta advocació a la catedral de Tortosa, obra tardana del taller de Jaume Huguet (1466-75).