En el cas d’una transfusió sanguínia i per tal d’evitar els accidents posttransfusionals, cal fer estudis previs del donador i del receptor, amb tipificació de grups i detecció d’aglutinines (prova encreuada), i emprar un utillatge adequat. Els accidents més importants són per incompatibilitat dels grups, per administració de sang en mal estat o de sang infectada. Uns altres tipus d’accidents són deguts a la forma d’administració i a les substàncies incorporades en el procés d’extracció i conservació de la sang: transfusió excessiva en els malalts de cor o de ronyó, embòlia gasosa pel fet de transfondre a hiperpressió, intoxicació potàssica, tromboflebitis per permanència massa llarga del catèter en la vena del pacient, hemosiderosi per transfusions massa repetides, hipotèrmia greu, espasmes venosos i intoxicació per citrat sòdic. La reacció pirògena, molt freqüent i poc coneguda, consisteix en la presència de pirògens al líquid anticoagulant, al material a emprar o al mateix plasma dels donadors.
f