Univers

univers
m
Astronomia

Fototeca.cat

Conjunt constituït per tots els cossos celestes i l’espai que els conté.

L’estudi de l’Univers interessa no tan sols des del punt de vista de cadascun dels seus elements (estels, galàxies, radiació, etc.), sinó d’una manera global. Així, interessa també sobretot el problema de l’estructura de l’Univers i la relació d’aquesta estructura amb el contingut de l’Univers. Per a estudiar aquest problema han estat elaborats una sèrie de models cosmològics, la majoria dels quals es basen en la teoria de la relativitat general d’Einstein cosmologia. Aquests models, en principi molt abstractes, han anat essent relacionats lentament amb dades que podien ésser obtingudes a partir de l’observació astronòmica, a fi de poder destriar quin model descriu més acuradament la realitat. Nogensmenys, la precisió amb què actualment és possible d’obtenir els paràmetres importants de les teories no és suficient per a poder escollir entre aquestes. D’altra banda, cal assenyalar que la majoria dels models cosmològics porten, implícitament o explícitament, una referència a l’origen de l’Univers i, per tant, constitueixen alhora veritables cosmogonies cosmogonia, o almenys són més favorables a un cert tipus de cosmogonia que no pas a d’altres. Un dels fenòmens essencials que ha de tenir en compte qualsevol model cosmològic de l’Univers és la recessió de les galàxies, el qual, segons sembla, és un fenomen d’abast universal. La majoria dels models existents expliquen aquest fenomen com una manifestació de l’anomenada expansió de l’Univers big-bang. Per a justificar aquesta expansió hom proposa la hipòtesi d’un origen explosiu de l’Univers a partir d’un estat en el qual tota la matèria i l’energia eren comprimides dins un volum relativament petit, que ha anat expandint-se com a conseqüència de l’explosió.

Al final de la dècada dels noranta hom descobrí que actualment l’expansió de l’Univers s’accelera. Per a explicar aquest fenomen, hom recorre a l’energia fosca. Diverses observacions han mostrat que la velocitat d’expansió decreixé en el període posterior a la Gran Explosió inicial, fins fa uns 6.000 milions d’anys, moment en el qual es començà a incrementar a causa de la força repulsiva de l’energia fosca. El model cosmològic estàndard proposa que el 73% de l’Univers és format per l’energia fosca, un 23% per matèria fosca freda i un 4% per matèria ordinària. La natura de l’energia fosca no és coneguda, la hipòtesi més senzilla és la de la constant cosmològica. Respecte a la matèria fosca, hom creu que és formada bàsicament per partícules massives d’interacció feble (anomenades WIMP per les sigles en anglès). Les observacions i els models actuals indiquen que l’Univers té una edat de 13.750 milions d’anys.