Les vàlvules per a conduccions
, accionades manualment a voluntat, que funcionen segons els mateixos principis que les aixetes, poden ésser vàlvules d’assentament, vàlvules de comporta, vàlvules de papallona o vàlvules de bola. Mentre que en les vàlvules d’assentament
un obturador cònic es desplaça, en fer girar el seu cargol, en la mateixa direcció del fluid fins a obturar l’orifici que li serveix d’assentament, en les vàlvules de comporta
l’òrgan obturador talla la vena fluida transversalment; en les vàlvules de papallona
l’obturador gira angularment al voltant d’un eix transversal situat a l’interior de la conducció, i en les vàlvules de bola
l’assentament és de perfil esfèric i hi ajusta l’element obturador, una bola, pitjat per una molla.
Hi ha nombroses vàlvules d’accionament automàtic, algunes de les quals es tanquen i s’obren per elles mateixes d’acord amb la pressió del fluid i el sentit en què aquesta és exercida; són les anomenades vàlvules de retenció
, que són instal·lades en les conduccions, en el cos de les bombes i d’altres aparells, etc, i d’altres romanen obertes mentre existeix una pressió normal del fluid en la conducció; en cas de variar aquesta pressió el mateix fluid arrossega l’element obturador tot tancant-les.
També són d’accionament automàtic les vàlvules de flotador
, que són accionades per un flotador que les tanca en pujar el nivell de líquid en el dipòsit i les torna a obrir en baixar el nivell. Són d’aquest tipus les vàlvules emprades en els carburadors dels automòbils. Les vàlvules d’admissió
i les vàlvules d’escapament
dels cilindres dels motors de combustió interna són accionades mecànicament pel mateix motor, mitjançant l’arbre de lleves, la tija i el balancí, de manera que l’orifici pel qual és aspirada la mescla del carburador sigui obert mentre baixa el pistó i que l’orifici pel qual són expulsats els gasos de la combustió ho sigui en el quart temps del cicle, és a dir, en el segon moviment de pujada del pistó.
Diferents tipus de vàlvules
© Fototeca.cat
En el cas de les electrovàlvules
, l’element obturador de la vàlvula és accionat per un interruptor que permet d’actuar sobre un electroimant acoblat a la tija de la vàlvula.
Vista escorxada d’una electrovàlvula de dues vies i dues posicions, en posició O, el fluid (línia blava) empeny M, i si exerceix una pressió superior a la de R, eleva M i passa per S; en posició T, la pressió del fluid (línia vermella) sota M és menor que la de R i del fluid sobre M, de manera que M no es mou i el fluid no passa per S
© Fototeca.cat
Les vàlvules reductores de pressió
, anomenades també vàlvules reductores de retenció
i vàlvules transformadores de pressió
, emprades per a reduir la pressió dels gasos, són totes basades en el principi que una membrana perforada, un èmbol, un tap, etc, són sotmesos, per una de les seves cares, a una pressió més elevada que la que hom vol regular, i per l’altra cara a la pressió, més reduïda, regulada, de manera que les forces d’ambdues pressions són compensades i equilibrades mitjançant molles i, eventualment, pel pes de l’òrgan obturador, de manera que, quan la pressió regulada assoleix el seu límit superior, la força que exerceix, sumada a l’acció de la molla, venç l’esforç al qual és sotmès per la cara de la pressió elevada i tanca el pas, el qual és obert de bell nou quan baixa la pressió que la vàlvula ha de reduir. Aquests tipus de vàlvules són molt emprats en determinades instal·lacions industrials de vapor o de gasos comprimits i en les instal·lacions domèstiques de gas butà i de gas propà, en les quals aquests gasos són fornits per bombones on són mantinguts liquats per pressió.