L’alletament pot ésser realitzat tant amb llet materna com amb llet de formulació. L’alletament matern és la millor opció per al nadó i per a la mare i, a més, enforteix el vincle afectiu entre ambdós. Des del punt de vista nutricional, la llet materna gaudeix dels nutrients específics i amb la màxima disponibilitat necessaris per al nadó i, a més, aporta limfòcits i macròfags, enzims digestius, molècules immunomoduladores, hormones, factors de creixement, etc, que disminueixen el risc que l’infant pateixi infeccions, al·lèrgies, mort sobtada, determinades malalties de l’edat adulta, etc. Per a la mare, l’alletament significa una millor recuperació física i de l’úter després del part, la reducció del risc de càncer de mama i d’ovari, i també d’anèmia i osteoporosi, entre d’altres. La composició de la llet materna i el seu volum de producció és canviant, ja que s’adapta a la perfecció als diferents requeriments de l’infant durant el primer mig any de vida. Per això, en els darrers anys, la pràctica pediàtrica, seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut, preconitza l’alletament matern exclusiu i a demanda durant els primers sis mesos de vida, i a partir d’aquest moment (encara que segueix essent recomanat fins com a mínim els dos anys d’edat) la lactància es complementarà amb altres aliments que els nens necessiten per a desenvolupar-se. Els nadons acabats de néixer han de tenir accés a un alletament matern sense restriccions, ni de freqüència ni de durada de les preses. D’aquesta manera, es contribueix a establir i mantenir un bon flux de llet. Durant els primers dies després del part la mare produeix el calostre, un fluid groguenc, espès, dens i d’escàs volum, encara que suficient per a satisfer les necessitats del nounat. El calostre té menys contingut energètic, lactosa, greixos, glucosa, urea, vitamines hidrosolubles, nucleòtids i parathormona que la llet madura, però, en canvi, té més proteïnes, àcid siàlic, vitamines liposolubles, carotens i minerals com el sodi, el zinc, el ferro, el sofre o el seleni, entre d’altres. Igualment es recomana no administrar suplements de llet de fórmula, solucions de glucosa, aigua, sucs de fruita, te o altres infusions al nadó sa nascut a terme, si no és que hi ha raons mèdiques que justifiquin la complementació amb llet de fórmula, com per exemple un pes de naixement molt baix o una edat gestacional molt curta, una malaltia greu del nadó o de la mare, etc. L’alletament matern només està contraindicat en casos de malaltia materna per virus de la immunodeficiència humana (VIH), per virus de la leucèmia humana, en mares dependents de drogues d’abús o tractades amb isòtops radioactius mentre existeixi radioactivitat en la llet materna o amb alguns fàrmacs com els quimioteràpics o antimetabòlits fins que s’eliminin de la llet. La galactosèmia clàssica del lactant també contraindica l’alletament.
Si hom comprova que la mare té llet, però no en quantitat suficient per a criar l’infant, caldrà completar l’alletament natural amb un suplement de “llet adaptada”, que és la que té la composició més semblant a la llet de la mare. Aquest alletament mixt
és, després del matern, el més beneficiós, perquè tant com sigui possible cal aprofitar la llet de la mare. L’alletament mixt és habitual en els bessons, ja que la mare no acostuma de tenir llet suficient per a tots dos infants.
Si la mare no té gens de llet o presenta alguna disfunció o impossibilitat per a l’alletament matern, cal recórrer a l' alletament artificial
amb biberó, que és fet correntment amb llets preparades i modificades industrialment (llet concentrada sense sucre, llet condensada, llet en pols, llet àcida en pols, llet albuminosa, etc).
L’ alletament de dida,
antigament molt practicat, ha desaparegut avui donada l’extraordinària millora de les llets preparades. L’alletament, sigui quin sigui el sistema practicat, no ha de durar menys de tres mesos ni més d’un any. Un alletament normal dura entre sis i vuit mesos, segons l’estat de l’infant, i ha d’ésser completat progressivament des del tercer o quart mes amb d’altres aliments, per tal de preparar l’infant vers una alimentació ben variada.