i Margarida Aritzeta i Abad | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Margarida Aritzeta i Abad

Literatura
literatura lit
Escriptora.
Valls, Alt Camp, 20 de juliol de 1953

Llicenciada en història moderna i contemporània i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, on es doctorà. Cursà també estudis de belles arts. Professora a l’Escola de Magisteri de Tarragona (1979-92) i posteriorment de teoria de la literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Entre les seves primeres obres destaca el llibre de narracions Quan la pedra es torna fang a les mans (1981, premi Víctor Català 1980). Posteriorment ha publicat sobretot novel·la i, amb Un febrer a la pell (1983), guanyà el premi Sant Joan 1982. Seguiren Vermell de cadmi (1984), El darrer toro (1987), El correu de Trípoli (1990), Tie Break (1991), El cau de llop (1992), Quaranta graus a l’ombra (1992), Atlàntida (1995), L’home inventat (1996), L’herència de Cuba (1997), El verí (2002), Perfils de Nora (2003), El llegat dels filisteus (2005), La maleta sarda (2010), El pou dels maquis (2013), Bandoler (2014), L’amant xinès (2015), Els fils de l’aranya (2016) i La filla esborrada (2017). Bona part d’aquesta producció novel·lística és de gènere negre o policíac.

Ha estat membre del col·lectiu d’escriptors Ofèlia Dracs, amb el qual ha col·laborat en reculls de contes. És autora de narracions infantils i juvenils, com ara Grafèmia (1982), Emboscades al Gran Nord (1985), Aigües de tardor (2006), El Gorg Negre (2012), La nit de la papallona (2012, premi Barcanova de literatura juvenil 2013) i Cita a la paret de gel (2014). Són també remarcables els estudis històrics, literaris i de comparativa: Carrasclet-Veciana. Elements per a l’anàlisi de la guerrilla antiborbònica (1979), Josep Lleonart: obra crítica (1985, tesi doctoral), Manuel de Montoliu: obra crítica (1988), El joc intertextual: quatre itineraris per la “sala de les nines”: (Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, M. Antònia Oliver, Toni Serra) (2002). A banda, ha publicat edicions crítiques de l’obra del Baró de Maldà, i un Diccionari de termes literaris (1996).

Forma part del consell de redacció de %iSerra d'Or%i i és membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Del 1995 al 1999 representà l’AELC a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El 2019 fou nomenada degana de la ILC. És també membre del PEN Club català, del secretariat de dones del qual forma part, així com d’altres associacions literàries d’àmbit estatal. Els anys 2006-10 fou directora general d’Acció Departamental de la Generalitat de Catalunya, on fou responsable de la creació i direcció de la Comissió de Commemoracions Històriques i Culturals i impulsà l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial “Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer” entre la Catalunya del Nord i la demarcació de Girona, i de l’establiment d’una representació de la Generalitat a l’Alguer. L’any 2018 rebé la Creu de Sant Jordi.

Data de revisió: 
2019-03-18
Llegir més...