Obrer marbrista funerari. Delegat per València en el ple de la CNT (Barcelona 1921), resultà elegit per a la delegació que havia d’anar al Primer Congrés de la Internacional Roja amb Joaquín Maurín, Andreu Nin, Jesús Ibáñez i Gaston Leval. A la Conferència de Saragossa (1922), quan la CNT acordà de separar-se de la Internacional Comunista, Arlandis votà en contra. Llavors ingressà en el Partit Comunista Espanyol i formà part de la redacció de La Batalla de Barcelona. Hagué d’exiliar-se a França amb Julián Gorkin a causa de les seves campanyes contra la guerra del Marroc; retornà a la Península en plena dictadura i fou empresonat a Barcelona. Figurà a la Federació Comunista Catalanobalear i després al Bloc Obrer i Camperol, del comitè executiu del qual fou membre i un dels propagandistes més actius. Durant la guerra s’incorporà al PSUC.