Hom classifica els nombrosos texts canònics en grups lingüístics i en grups segons les direccions dogmàtiques: Mahāyāna i Vajrayāna. Els llibres del cànon Vajrayāna, poc coneguts i estudiats, no aconseguiren llur forma definitiva fins al segle VIII i ha d’ésser-ne determinada a partir de texts tàntrics, principalment els tibetans. El cànon Mahāyāna, en un sànscrit híbrid, influït per les formes neoíndies, es perdé en gran part (només en resten fragments de la perifèria índia); altres fragments s’han conservat en traduccions tibetanes i xineses. Es basa en la idea d’una revelació successiva de les veritats búdiques, i representa, tant dogmàticament com literàriament, una ampliació del cànon pali, el qual, anomenat Tipitaka (‘Tres Cistells’) per la seva divisió tripartida, és del segle I aC i representa la fixació del cànon búdic en llengua pali dins la tradició de l’escola de Theravāda, que reclama per a ella la successió espiritual directa de l’ensenyament de Buda. El cànon pali és l’únic que ha pervingut complet i és el més extens de la història de les religions. El cànon tibetà, escrit al segle VI, es formà amb la traducció dels texts indis (hom creà l’alfabet tibetà derivat de l’alfabet indi lancha) seguits amb la major literalitat possible, fet que ha permès la reconstrucció d’originals sànscrits. Al segle XIV hom ordenà els texts en dues grans col·leccions: el Kanjur (108 volums), traduït al mongol al segle XVII, i el Tanjur (225 volums), que comprèn també obres independents, des de la màgica a la lògica. El cànon xinès es formà a partir del sI per missioners budistes, sobretot indis, i a partir del segle IV l’activitat traductora s’incrementà. Una nova aportació feta per pelegrins xinesos a l’Índia a la recerca d’escriptures, durant la dinastia Tang (618-906), donà una versió dels materials sànscrits més fidel al sentit que a la literalitat, amb un vocabulari derivat inicialment del taoisme. El conjunt rebé el nom de Sanzang (paraula equivalent a Tipitaka) i comprèn 3.386 obres. Amb el nom de San-zo és conegut també el cànon dels budistes japonesos i coreans, que no disposen de versions completes en llurs llengües.
m
Budisme