i catàleg astronòmic | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

catàleg astronòmic

substantiu masculím
Astronomia i astronàutica
catàleg astronòmic Miniatura d’un manuscrit d’astronomia d’Alfons X de Castella-Lleó que representa la constel·lació del Dragó
© Fototeca.cat
astronomia astr
Relació de cossos celestes acompanyada de diversa informació relativa a cadascun d’ells.

Hom pot distingir dues grans classes de catàlegs. D’una banda, els catàlegs patrons , els quals ofereixen amb una gran precisió les dades relatives a un nombre reduït de cossos celestes. D’altra banda, els catàlegs derivats , que presenten un gran nombre de cossos celestes però amb dades molt més incertes. Els catàlegs d’estels són els primers en importància i en nombre; hom hi dóna sempre la situació (per mitjà de l’ascensió recta i de la declinació), la magnitud i, eventualment, alguna altra dada. Els catàlegs de magnituds visuals foren els primers a ésser establerts, i des del d’Hiparc, de 1 020 estels, fins als més recents no han deixat d’ésser perfeccionats. Els més importants han estat la Uranometria Nova (1843), de 3 256 estels, el Bonner Durchmusterung (1862), de 324 188 estels, i el Revised Harvard Photometry (1908), de 45 792 estels. Els catàlegs de magnituds fotogràfiques , tal com el Göttinger Aktinometrie (1910), de 3 522 estels, i el Cape Photographic Catalogue (1927), de 455 000 estels, han estat elaborats després de l’establiment d’una llista de 96 estels patró, adoptada com a sistema de referència internacional. Els catàlegs de tipus espectrals han culminat amb el de Henry Draper (1918-24), de 225 305 tipus espectrals i amb les seves extensions (relatives a 50 000 estels nous), elaborat a l’observatori de Harvard. Els catàlegs de moviments propis són establerts a partir de les posicions absolutes dels estels. El General Catalogue of proper Motions (1937) i el Dritter Fundamentalkatalog der Berliner astronomischen Jahrbuchs (1938) són catàlegs d’aquest tipus. Els catàlegs de velocitats radials donen tots la velocitat referida a la de la Terra, la qual velocitat és corregible fàcilment per a obtenir la referida al Sol, o velocitat radial absoluta. El catàleg establert per Ralph Elmer Wilson el 1952 dóna la velocitat radial de 15 100 estels. Els catàlegs de paral·laxis trigonomètriques han progressat molt lentament després de la primera mesura d’una paral·laxi (la del 61 Cygni) feta per F.W. Bessel el 1838. El catàleg de Yale (1954) conté la paral·laxi de 10 520 estels. Els catàlegs d’estels dobles , així com els d’estels variables , són molt nombrosos. El catàleg de 17 180 estels dobles establert per Robert Grant Aitken l’any 1932 i el d’estels variables establert per Boris Vasilievič Kukarkin són potser els més notables en cadascun dels seus gèneres.

Llegir més...