conformació

f
Tecnologia

Acció de donar als metalls una forma adequada aprofitant llur capacitat de deformar-se plàsticament, la qual permet de treballar-los en forma de planxes o barres.

La conformació dels metalls pot ésser feta en fred (a la temperatura de l’ambient) o en calent, sia per doblegament, per extrusió, per estiratge, per laminatge, per forja o per estampació. En el primer cas es produeix una gran consolidació del metall, que augmenta considerablement de resistència i esdevé dur i trencadís (agre), cosa que no s’esdevé en la deformació en calent. En la metal·lúrgia de les pólvores la conformació és feta per mitjà del premsatge del compacte de pólvores que permet d’assolir peces amb unes densitats majors i unes toleràncies dimensionals més estretes. Una gran deformació plàstica permet d’obtenir formes més complexes i, si és restringida, les peces poden tenir ja les dimensions precises sense una ulterior mecanització. L’acabament de les peces pot ésser fet per mecanització, brotxatge, rectificació, etc. Les superfícies poden ésser protegides amb els procediments normals per als metalls.