OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

contribució única

única contribució
substantiu femeníf
Dret    Economia    Història
única contribució
dret fiscal dr fisc i història hist
Sistema tributari de la corona de Castella.

Fou proposat pels economistes castellans del s XVII per tal d’assolir un règim fiscal centralitzat i coherent que superés les deficiències del sistema de les rendes provincials , massa nombroses i amb massa intermediaris perquè poguessin satisfer les necessitats de la hisenda reialEls primers assaigs d’única contribució no arribaren, però, fins a la instauració, a Espanya, de la monarquia borbònica, que introduí la tradició centralitzadora francesa. Els ministres reformadors de Felip V iniciaren llurs intents a Castella, però hi fracassaren perquè el centre de la Península havia arribat a una situació d’esgotament demogràfic i econòmic i perquè les classes privilegiades hi eren massa fortes i massa nombroses per a acceptar un sistema impositiu que els afectava. Per això, els primers passos pràctics cap a una contribució única foren als països de la corona de Catalunya-Aragó, on Felip V, aplicant el dret de conquesta, no féu cas de cap mena d’oposició. Així fou creat l' equivalent al Regne de València i l' única contribució al Regne d’Aragó (1707). Finalment, l’assaig més reeixit fou la introducció del cadastre reial (1715) al Principat. Precisament fou l’èxit d’aquests imposts que impulsà primer el marquès de La Ensenada (1749), en temps de Ferran VI i de Carles III (1770), a intentar una única contribució a Cas-te-lla; però aquests intents fracassaren i la monarquia espanyola, que no volia trencar les estructures de l’Antic Règim per solucionar els problemes financers, no afrontà novament la necessitat ineludible d’unificar les rendes provincials fins a la reforma tributària d’Alejandro Mon (1845).

Col·laboració: 
JoNF

Llegir més...