És un dels elements més típics de les festes majors de Catalunya, on fa les funcions de sala de ball popular. Els primers, anomenats de paperina, tenien una estructura cònica, amb una antena central; foren substituïts, cap a mitjan s XIX, per uns altres d’estructura gairebé quadrangular, delimitada per antenes que, mitjançant cordams, sostenien les veles; actualment, hom els construeix amb estructures lleugeres de tub metàl·lic. A l’interior, sense cap suport, la decoració amb cortinatges i, a vegades, amb miralls i tapissos fa de folrat dels costats, separats, aproximadament, un metre del cadafal de l’orquestra i de les llotges. Des dels anys cinquanta l’ornamentació s’ha anat empobrint, tot i que un empostissat de fusta encerada ha substituït les catifes que cobrien el soler. En els pobles petits, l’envelat no se sol cobrir i només es tanca amb una estacada de canyes o rama, però mai no hi falten el cadafal dels músics, sostingut per cavallets, els llums i les banderetes de tots colors.
m
Folklore