Són interessants els epistolaris de Pietro Giordani, Giacomo Leopardi, Friedrich von Schiller (amb Johann Wolfgang von Goethe, Wilhelm von Humboldt i Theodor Körner), Madame de Sévigné i Miguel de Unamuno. Als Països Catalans, a l’edat mitjana, es destaquen els reculls de cartes reials, especialment a partir de Pere III; a l’època del Renaixement, els epistolaris de la família Borja (en català), de Lluís Vives (en llatí), d’Estefania de Requesens (en català) i d’Antoni Agustí (en llatí, català i castellà). Del s. XVIII, han estat publicats els epistolaris de fra Ginebró Serra, de Josep Finestres, de Gregori Maians, del cardenal Despuig i alguns dels jesuïtes expulsats, com Bartomeu Pou. Dels s. XIX i XX, els epistolaris més complets entre els publicats són els de Balmes i de Maragall, incorporats a les obres completes. Molt importants, i en curs de publicació, són els de Marià Aguiló i de Jacint Verdaguer. A part els epistolaris inèdits (Prat de la Riba, Víctor Balaguer, Pere Coromines —de qui només ha sortit el carteig amb Unamuno—), han aparegut contribucions més o menys sistemàtiques de Joan Alcover, Torras i Bages, Milà i Fontanals, Teodor Llorente, Costa i Llobera, Guimerà, Narcís Oller, Antoni Rubió i Lluch, etc. Contemporàniament, els epistolaris són, en llur majoria, inèdits o dispersos (Cambó, Carles Riba, Josep Carner, López-Picó, etc), llevat d’una part del de Joaquim Folguera i Gaziel.
m
Literatura