eternitat

f
Religió
Filosofia

Caràcter d’allò que és fora del temps.

Hom contraposa l’eternitat al temps en tant que exclou tota determinació de passat i futur i és concebuda com a simple present. En aquest sentit, fou definida per Boeci com la possessió eterna, simultània i perfecta d’una vida interminable (interminabilis vitae tota simul et perfecta possessio). En la teologia, l’eternitat és només atribut diví.