Deixeble d’Eudald Jaumeandreu a la càtedra d’economia política de la Junta de Comerç de Barcelona, en la qual presentà, en 1835-36, un examen públic sobre la Necesidad del sistema prohibitivo en España. Estudià dret a Barcelona (1840), i el 1856 es doctorà. El 1842 participà en la Junta Revolucionària de Barcelona. Guanyà la càtedra de dret administratiu i d’economia política de la Universitat de Barcelona, el 1847, i des del 1853 ocupà la de dret polític i de legislació mercantil a Madrid, on s’instal·là. Feu un paper de propagandista del lliurecanvisme, a través de nombrosos discursos i mítings. Fou elegit diputat per Barcelona, el 1854, any que entrà al partit progressista. Més tard, el 1870, formà part del partit radical de Ruiz Zorrilla. Fou membre de l’Asociación para la Reforma de Aranceles (1859), del Cobden-Club de Londres, de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas (president en 1898-1904), de l’Ateneo Científico y Literario de Madrid (que presidí), de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (des del 1848) i d’altres institucions. Fou senador per Madrid (1870) i president del senat (1872). S’adherí a la Primera República —sense prendre-hi part directament—, i el 1876 signà un manifest contra la Restauració, del qual sortí el partit republicà progressista, que més tard (1883) abandonà.
Escriví un dels llibres més importants d’aquella època sobre el fenomen urbà: l’Estadística de Barcelona en 1849 (1849, reeditat el 1968), del qual no es conserva l’edició completa, on fa una important aportació a l’estudi de la demografia, els fluxos de comerç interior i l’estructura industrial i on pren consciència de l’existència de la revolució industrial en el marc català i, més específicament, dins la regió de Barcelona. El seu paper com a ministre de finances (del setembre del 1868 fins al juny del 1869 i des del novembre de 1869 fins al febrer del 1870) fou modernitzador. En el pla de la reforma monetària, cercà l’homogeneïtat amb els països llatins i creà (1868) la unitat de compte, la pesseta, dins el context d’un sistema bimetàl·lic que comportava una devaluació realista; en l’aspecte bancari, fou partidari d’evitar controls i de donar llibertat a la creació de nous bancs emissors i bancs territorials —aquests darrers, per a impulsar l’agricultura—.
Favorable a la disciplina pressupostària, Figuerola procedí a la liquidació de la Caixa de Dipòsits, amb l’objecte de sanejar el tresor. Quant al comerç exterior, suprimí el dret diferencial de bandera (novembre del 1868) i tingué una gran repercussió la seva reforma aranzelària del 1869, presidida per un lliurecanvisme moderat. Amb tot, no arribà a ésser gaire operativa, car la base cinquena (que establia per al 1875 reduccions successives de drets fins a un sostre màxim del 15%) fou suspesa per llei el 1876 i derogada el 1890. El 1879, per a justificar el seu aranzel, publicà La reforma arancelaria de 1869 (1869), compendi de les seves idees sobre economia política on estudià minuciosament el comerç exterior del 1827 al 1876, i feu una història de la política aranzelària a la monarquia hispànica a partir del segle XV.
Finalment, cal destacar la tasca de Figuerola com a educador: el 1846 fundà l’Escola Normal de Barcelona, i publicà obres que contribuïren a la normalització i la unificació de l’ensenyament a Espanya (Manual completo de enseñanza simultánea, mútua y mixta..., Madrid 1841; Guía legislativa e inspectiva de instrucción primaria, Madrid 1844; Elementos de gramàtica castellana, escrita juntament amb J. Illas, publicada el 1853, i amb més de 30 edicions). Fou designat primer president de la Institución Libre de Enseñanza, en el moment de la fundació. Uns altres escrits seus notables són Organización política del estado (1854), El socialismo en Suiza y Francia (1894) i Filosofía del trabajo (1861). Una part dels seus treballs és dispersa i introbable.
Bibliografia
- CORMINAS, J.: Suplemento a las Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, impr. de Arnaiz, Burgos 1849.
- MOLINS, E. de: Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX, vol. 1, impremta de Fidel Giró, Barcelona 1889 [edició facsímil].
- RUIZ, J.: Panorama del pensament català contemporani, Vicens Vives, Barcelona 1963.