Segons les característiques de cada fibra, varia el treball de la filatura, i el material emprat ha d’ésser especialment adaptat a aquest treball. No obstant això, les operacions essencials són, en general, les mateixes. Les fibres naturals són transportades, normalment, en bala
, on resten desordenades, comprimides, brutes i barrejades amb impureses. La filatura moderna comença amb la recepció d’aquestes bales i llur introducció en l' obridora de bales
, on són desfetes i reduïdes a trossos petits. Seguidament hom mescla el material procedent de diferents bales d’una mateixa partida, per tal d’uniformar la floca, o de fibres diverses, per a obtenir mescles de qualitats diferents. Per a aquesta operació, hom emprava les cambres de mescla
i, modernament, les màquines mescladores
. A les obridores i als batan
, les fibres són esponjades i disposades en forma de napa
, que serveix d’alimentació de les cardes. Totes les operacions d’obertura i de neteja, en les quals hom combina l’acció de batre les fibres amb forts corrents d’aire, que s’enduen la pols i les impureses, han experimentat una gran evolució, i actualment hom ha arribat a formar trens automàtics que, prescindint dels batans, alimenten directament les cardes amb floca. A continuació la carda
separa les fibres i les disposa en forma de vel
, el qual és condensat en forma de cinta de carda
, on les fibres resten sense cap orientació definida. Seguidament, cal fer una sèrie de doblegaments per a compensar les irregularitats de les cintes i d’estiratges per a aprimar-les i fer paral·leles les fibres que les formen, operacions que es fan en un pas o més d’un de manuar
. Per a fil de gran qualitat hom sotmet les cintes al pentinament
, que les neteja, n'extreu les fibres més curtes i millora el paral·lelisme de les fibres llargues restants. La cinta de manuar o de pentinadora, desproveïda de torsió i, per tant, sense cohesió entre les fibres, passa unes quantes vegades per la metxera
, que l’aprima i li dóna una lleugera torsió, suficient perquè s’aguanti, però sense impedir posteriors estiratges. Hom anomena metxa
el producte que surt de la metxera, el qual serveix per a alimentar les màquines de filar (algunes, però, són alimentades amb cinta de manuar). La selfactina
i la contínua d’anells
o la d’aranyes contínua
estiren la metxa estiratge
per aprimar-la fins al seu gruix definitiu i li donen la torsió
necessària per a obtenir el fil
, de manera que les seves fibres no puguin lliscar les unes sobre les altres. Aquest fil obtingut és enrotllat en forma de fusada
en un tub o rodet enfilat en un fus
que volta a gran velocitat. La filadora de cap obert
s’alimenta directament amb una cinta de manuar, prescindint de les metxeres. Un disgregador separa les fibres una per una i les introdueix en un rotor que forma el fil i li dóna la torsió. En la filatura escalonada
la metxa estirada entra dins un pot que gira a gran velocitat, s’aplaca per força centrífuga contra l’interior de la seva paret, i rep així una primera torsió. Quan el pot és ple hom extreu el fil axialment i el bobina. Com que durant el bobinatge el pot continua girant, el fil rep una torsió suplementària. la filatura pneumàtica
és una filatura de cap obert en la qual les fibres soltes són sotmeses a un remolí d’aire que els dóna la torsió. En la filatura per fricció
l’element torçador és un aparell de cilindres de superfície permeable, des de l’interior dels quals s’exerceix una forta aspiració. Els dos cilindres giren en el mateix sentit a gran velocitat i les seves generatrius són molt pròximes però no es toquen. Una metxa estirada passa en sentit axial entre els dos cilindres, i aquests li donen, per fricció, una falsa torsió. Arrossegades per un corrent d’aire, entren tangencialment als cilindres unes altres fibres soltes, que en ésser atretes per l’aspiració dels cilindres, envolten les primeres amb una veritable torsió. Hom pot obtenir un fil similar torcent les fibres envoltants mitjançant un remolí d’aire. La filatura per autotorsió
és basa en la falsa torsió donada a dues vetes de fibres, que posteriorment són posades en contacte; en desfer-se per si sola la falsa torsió, les dues vetes s’entortolliguen formant un sol conjunt de fibres. Un altre tipus és la filatura ''coverspun
', en la qual un feix de fibres discontínues paral·leles passa per dins d’un fus tubular giratori que porta un bobina d’un fil de filaments, que s’enrotlla al voltant de les fibres. Existeixen també procediments de filatura amb fixació externa
mitjançant l’addició d’adhesius o de fibres solubles (alcohol polivinílic). Els fils obtinguts tenen les fibres paral·leles i adherides sense cap torsió.
f
Indústria tèxtil
Procés de filatura
d’una fibra natural. Carregadora automàtica
: 1, telera d’alimentació; 2, extractor de pols; 3, corró igualador; 4, telera amb agulles; 5, corró desborrador; 6, braç obridor; 7, engraellat. Batan
: 8, debanadora; 9, tambors perforats; 10, cilindres compressors; 11, enrotlladora. Carda
: 12, corró desenrotllador; 13, lladre; 14, xapons; 15, bóta; 16, llevador; 17, serreta. Pentinadora
: 18, xuclador; 19, placa d’agulles; 20, pinte mòbil; 21, pinte fix; 22, corrons alimentadors; 24, corrons estiradors; 25, tren d’estiratge. Metxera
: 26, aranya; 27, fus