OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

fuster | fustera

substantiu masculím
substantiu femeníf
Història
història hist
Menestral que treballava la fusta.

Els fusters formaven un gremi amb nombroses branques. Els de Barcelona reberen ordinacions el 1334, en 1388-93, el 1453, el 1619 i el 1622. Successivament se'n separaren diversos oficis: els capsers el 1556, els dauradors el 1596, els escultors el 1680 i els cadiraires el 1775. També els oficis d’entallador, armer i encepador deriven del nucli comú de la fusteria. Des del s XVI els fadrins de l’ofici constituïen un gremi separat dels mestres. A València, el gremi de fusters, citat ja el 1282, rebé ordinacions el 1434, el 1656 i el 1774. Comprenia també els escultors, els entalladors, els retaulers i els mestres de fer carros. Al s XVIII mantingué una certa lluita amb els arquitectes de l’Acadèmia de Sant Carles. Perpinyà i Mallorca (amb ordinacions del 1705) tenien gremis específics de fusters.

Col·laboració: 
PeM

Llegir més...