i guerres mèdiques | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

guerres mèdiques

substantiu femeníf
pluralpl
Història
història hist
Nom donat als conflictes bèl·lics que es produïren entre grecs i perses al llarg del segle V aC.

L’any 499 aC el tirà de Milet, Aristàgores, atià una revolta de les ciutats jòniques que els perses aconseguiren de sufocar. Bé que l’ajut atenès havia estat feble, el rei persa Darios, que aspirava a dominar tot el món grec, envià una expedició de represàlia. L’any 490 aC els perses, comandats per Datis i Artafernes, desembarcaren a Marató, on els atenesos, seguint els consells de Milcíades, els derrotaren. Deu anys més tard, Xerxes, el fill de Darios, tornà a preparar-se per a la guerra. Però entretant Temístocles havia convertit Atenes en una potència naval, i, bé que el gran exèrcit persa travessà les Termòpiles i s’apoderà d’Atenes, les naus gregues derrotaren una esquadra persa, molt superior, a la badia de Salamina (480 aC). L’estiu següent i, segons la tradició, el mateix dia, la resta de les tropes perses fou dispersada, a Platea, per un exèrcit grec confederat i la flota grega tornà a derrotar l’esquadra persa, davant el promontori de Mícale, prop de Milet. L’alliberament de Jònia fou reforçat encara amb la conquesta de Sestos pels atenesos i llurs aliats (478 aC). Amb aquesta acció, que destacava el seu esforç en benefici del bé comú, Atenes emprenia el camí que la convertí en capdavantera del món grec durant tot el s V aC.

Col·laboració: 
MJu
Llegir més...