i menestral | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

menestral

substantiu masculím
Història
història hist
Individu que professava una art mecànica i que, a l’Antic Règim, formava part d’un gremi o una confraria (a diferència dels artistes, que s’agrupaven en col·legis).

Els menestrals constituïen un estament social molt definit. Durant el s. XV llur participació en el govern de les ciutats fou un factor decisiu en la crisi municipal catalana. A Perpinyà disposaven, des del 1449, de la plaça de cònsol cinquè. A la ciutat de Mallorca, on no s’institucionalitzà la separació entre artistes i menestrals, obtingueren, el 1447, la mateixa proporció de places que els mercaders i els ciutadans al Gran i General Consell. A Barcelona, on els menestrals participaven en el consell municipal des del 1257, la reforma del 1455 els atorgava trenta-dues places i un càrrec de conseller. Ferran II, però, el 1493 i el 1498, concedí una única conselleria als menestrals i els artistes. A partir del 1640 fou creada una sisena plaça de conseller, exclusiva dels menestrals, però d’una manera igualitària. A València no tingueren accés al govern municipal, llevat dels anys 1520-22, que els agermanats imposaren el nomenament d’un artista i d’un manestral com a dos dels sis jurats de la ciutat. Amb el triomf borbònic de 1707-15 i el bandejament dels gremis del poder municipal a tota la corona catalanoaragonesa, la distinció menestral-artista restà limitada a un valor social i perdé el caire polític. Després de la dissolució de la societat estamentària, hom ha designat com a menestralia certes capes de la petita burgesia i alguns rengles superiors dels obrers qualificats que han tingut una significació important en l’evolució social durant els s. XIX i XX.

Col·laboració: 
PeM
Llegir més...