neoromànic

m
Arquitectura

neoromànic Pati de la Universitat de Barcelona, d’Elies Rogent

© Fototeca.cat

Corrent arquitectònic historicista, contemporani del neogòtic, però de menor entitat.

Al final del s XIX hom en deia arquitectura bizantina . El promotor més important fou Paul Abadie, arquitecte de l’església del Sacré Coeur de Montmartre, a París, còpia de Sant Front de Perigús, al Perigord. Tingué un gran predicament a Alemanya (restauració de la capella palatina d’Aquisgrà) i a Anglaterra (catedral catòlica de Westminster). Als Països Catalans n'hi ha mostres esporàdiques, com la restauració de Ripoll, feta per Elies Rogent (1886), i, a Barcelona, l’església dels jesuïtes al carrer de Casp, de Martorell i Oliveres, la dels carmelites, de Josep Domènech i Estapà, l’Hospital del Sagrat Cor, del mestre d’obres Jeroni Granell i Mundet, i la Universitat de Barcelona d’Elies Rogent.