Ordenat prevere (1951), el 1953 es llicencià en dret canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca, i del 1951 al 1967 fou rector i arxipreste de Tavernes de la Valldigna (la Safor). Traslladat aquest any a la parròquia de Sant Ferran (València), hi exercí de conseller de la Joventut Obrera Cristiana (JOC) i de responsable de la formació dels diaques, i posteriorment fou delegat episcopal per al clergat i conseller diocesà de pastoral familiar. Nomenat bisbe de Tortosa (1969), hi celebrà un sínode diocesà (1989). Membre destacat de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), formà part de la Comissió Episcopal del Clergat del 1972 al 1975, i fou també president de la subcomissió per a la Família (1978-1984), president de la comissió per als Seminaris i les Universitats (1984-1990), membre del Comitè Executiu (1990-2005) i vicepresident (1999-2005).
El 1990 fou nomenat arquebisbe de Barcelona en substitució de Narcís Jubany, demarcació que el 2004 subdividí en tres: els bisbats de Terrassa i Sant Feliu de Llobregat, creats de nou, i l'arquebisbat de Barcelona (2004). Nomenat cardenal el 1994, tingué també càrrecs a la Santa Seu: membre de la comissió cardenalícia per als afers econòmics de la Santa Seu (1996) i membre de la prefectura per als assumptes econòmics del Vaticà (2000). Com a cardenal assistí al conclave del 2005 que elegí el papa Benet XVI, però l'any següent, per raons d’edat, perdé la condició de cardenal elector. Al juny del 2004 el papa acceptà la seva renúncia al càrrec d’arquebisbe de Barcelona. El rellevà Lluís Martínez i Sistach i posteriorment passà a ser arquebisbe emèrit de Barcelona. Publicà Fe i cultura, Escrits pastorals (1990), La família, l'amor i la vida (1998) i Cartas a una mujer de hoy (2000), a més del recull d'articles apareguts en la premsa Cartes de la vida estant (1994).