i Manuel Camp i Oliveras | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Camp i Oliveras

SinònimManel Camp
Música
SinònimManel Camp
Manuel Camp i Oliveras
© Fototeca.cat
música mús
Pianista i compositor, més conegut per Manel Camp.
Manresa, Bages, 1947

Estudià piano al Conservatori de Barcelona i composició amb J. Guinjoan, a més del llenguatge del jazz. En aquest gènere, i amb una orientació eclèctica, creà diversos grups: Fusioon (1970-75), Manel Camp Trio (1982), el duet Contrast (1991) i l’Acustic Jazz Quintet (1994).

Ha arranjat i compost peces per a Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, La Trinca i altres representants de la Nova Cançó, i també ha participat en nombrosos festivals de jazz.

La seva discografia comprèn, entre d’altres: Minorisa (1975), Poesia secreta (1985), primer dels seus discs per a piano sol, guardonat amb el premi Millor Composició Discogràfica de l’any de la Generalitat de Catalunya, Escàndols (1988), Viu (1989), Ben a prop (1989), duet amb Maria del Mar Bonet, Viu (1989, premi Ràdio 4), Diàlegs (1992), Ressorgir (1993) amb Anna Ricci i l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música, Coratge (1995), duets amb Josep Mas Kitflus (1994) i Santi Arisa (Complicitats, 1997), diversos àlbums a partir de versions de la Nova Cançó (1998, 1999 i 2003), els duets amb la pianista Ludovica Mosca Contrasts I (1995) , II (1998) III (1999) i Bach - Jazz (2000), El retaule de la Llum (2000), interpretat per l’Orfeó Manresà, Música de dansa (2002), Enyors (2004), Solitud (2005), sobre l’obra homònima de C. Albert, Tornassol (2007) i Miquel Gil & Manel Camp Trio (2009).

És també autor de bandes sonores de films de V. Aranda (La muchacha de las bragas de oro, 1980; Asesinato en el Comité Central, 1982; Fanny Pelopaja, 1984), F. Bellmunt (El complot dels anells, 1988; Un negre amb un saxo, 1989; Monturiol, 1993; Gràcies per la propina, 1997 ) i M. Cussó-Ferrer (L’última frontera, 1992, premi Nacional de Cinematografia a la millor banda sonora; Babaouo, 2000). L’any 2000 recollí part d’aquestes peces a l’àlbum Banda sonora.

Ha estat guardonat, entre d’altres, amb els premis Bages de Cultura (1984), al Millor Solista en el Festival de Jazz de Sant Sebastià (1986), i l’Altaveu a la trajectòria artística (1996).

Dedicat a la docència, el 1979 cofundà el Taller de Música Moderna Esclat de Manresa i des del 1982 imparteix cursos, seminaris i tallers pràctics sobre composició, instrumentació, interpretació pianística i improvisació. En 1987-89 dirigí l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona. Des del 1996 dirigeix un departament propi al Taller de Músics de Barcelona i des del 2001 és cap del departament de jazz i música moderna de l'Escola Superior de Música de Catalunya, (ESMUC). És també professor d’improvisació al Conservatori Superior de Música de les Illes Balears.

L’any 2010 fou nomenat membre del plenari Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, organisme del qual dimití al novembre de 2011, junt amb altres nou membres de l’organisme.

Col·laboració: 
R
Llegir més...