Jesuïta, des del 1968 és professor a la Facultat de Teologia de Barcelona (secció sant Francesc Borja). Director de la revista Selecciones de teología (1969-77), des del 1976 és membre del consell de la revista Concilium (secció de dogma). Ha impartit cursos a Mèxic, El Salvador i Nicaragua. La seva teologia es caracteritza per l’intent de captar el que hi ha d’humà en Jesús, i per un afany perquè la realització d’aquesta humanitat apresa en Jesús es converteixi en un lloc i el camí de la presència de l’Església en el món; hom hi veu encara un esforç perquè el diàleg fe-cultura, propi de tota teologia, es faci des de l’“òptica dels pobres”.
Ha exposat aquestes idees, entre d’altres, a La humanidad nueva. Ensayo de cristologia (1974), Acceso a Jesús (1979), Este es el hombre. Estudios sobre identidad cristiana y realización humana (1980), Memoria de Jesús. Memoria del pueblo (1984), La libertad de palabra en la teología y en la Iglesia (1985), Proyecto de hermano (1987), Cristología elemental (1988), Hombres de la comunidad (1989), Vicarios de Dios (1991), ’Ningún obispo impuesto’. Las elecciones episcopales en la historia de la Iglesia (1992), La autoridad de la verdad. Momentos oscuros del magisterio eclesiástico (1996), Fe en Dios y construcción de la historia (1998), ¿Son cristianas las raíces de Europa? (1999), Les tenebres de la guerra: Algèria i Kosovo (en col·laboració amb Carlos Taibo i G.Salima Shezali, 1999), Migajas cristianas (2000), Servir, la lluita per la justícia en els poemes d’Isaïes (2000), Al tercer día resucitó de entre los muertos (2001), ¿Sin Dios o con Dios? Razones del agnóstico, razones del creyente (2003) i Comprender a Karol Wojtila (2005).