Hi participaren 3.020 esportistes d’alt nivell, amb diversos graus de discapacitats físiques o sensorials, i al voltant d’uns 1.000 oficials d’equip en representació de 82 països. Foren organitzats pel COOB'92 (Comité Organitzador Olímpic Barcelona'92) i tingueren un pressupost de 9.000 milions de pessetes, amb una gran col·laboració per part de l’ONCE, que aportà 4.000 milions. La mascota dels Jocs, Petra, fou creada per Xavier Mariscal, i el logotip fou dissenyat per Josep Maria Trias. La Vila Olímpica s’adaptà per a disminuïts, eliminant-ne les possibles barreres arquitectòniques.
La cerimònia d’inauguració, celebrada a l’Estadi Olímpic de Montjuïc, tingué una assistència de 65.000 espectadors. Al llarg de l’esdeveniment, que fou seguit per 29 cadenes de televisió i 900 periodistes acreditats, hi participaren més de 15.000 voluntaris. Durant els dotze dies de competició, més de 2,3 milions d’espectadors assistiren a les 487 competicions dels quinze esports del programa paralímpic, en què s’introduí per primera vegada el tennis amb cadira de rodes.
Cerimònia d'’nauguració dels Jocs Paralímpics de Barcelona
© Fototeca.cat
Els 15 esports oficials foren: l’atletisme, el bàsquet, la boccia, l’esgrima, el ciclisme, el futbol-7, el golbol, l’halterofília, el judo, la natació, el tennis, el tennis de taula, el tir amb arc, el tir olímpic i el voleibol. Les categories dels participants eren establertes per una qualificació mèdica, amb relació al tipus i el grau de minusvalia que patien.
Per primera vegada es realitzaren controls de dopatge als esportistes i s’introduí un nou mètode de classificació que permeté agrupar els esportistes en igualtat de condicions segons el seu tipus i grau de discapacitat.
Quant a la classificació final, l’encapçalà l’equip dels Estats Units d’Amèrica, amb 176 medalles (76 d’or, 52 d’argent i 48 de bronze); en segona posició quedà Alemanya, amb 169 medalles (60 d’or, 50 d’argent i 59 de bronze), i el tercer lloc fou per la Gran Bretanya, amb 126 medalles (38 d’or, 47 d’argent i 40 de bronze). L’equip espanyol aconseguí la cinquena posició, amb 106 medalles (34 d’or, 30 d’argenti 42 de bronze), i els millors esportistes foren els atletes Javier Conde (de Basauri, amb 4 medalles d’or) i Purificación Santamarta (de Burgos, amb 4 medalles d’or); i els nedadors Arancha González (de Madrid, 3 medalles d’or), Jesús Iglesias (de Barcelona, 1 medalla d’or, 2 d’argent i 3 de bronze) i Xavier Torres (de Palma, 1 medalla d’or, 2 d’argent i 2 de bronze).
Medallistes catalans en els Jocs Paralímpics del 1992
Els equipaments dels Jocs Paralímpics del 1992
- Estadi Olímpic Lluís Companys ─ atletisme
- Palau Sant Jordi ─ tennis de taula i voleibol
- Piscines Bernat Picornell ─ natació
- INEFC ─ esgrima amb cadira de rodes i judo
- Estadi Pau Negre ─ futbol 7
- Pavelló L’Espanya Industrial ─ halterofília
- Pavelló de la Mar Bella ─ boccia
- Camp de Tir amb Arc ─ tir amb arc
- Pavelló de la Vall d’Hebron ─ golbol
- Tennis de la Vall d’Hebron ─ tennis amb cadira de rodes
- Pavelló Olímpic de Badalona ─ bàsquet amb cadira de rodes
- Camp de Tir Olímpic de Mollet ─ tir olímpic
- Circuits urbans de Barcelona ─ ciclisme