El primer de la sèrie (CZ-1) entrà en servei el 1970 i podia posar en òrbita baixa un satèl·lit de 400 kg. La segona generació, la CZ-2, creà tres tipus de coets el més reeixit dels quals fou el CZ-2C. Aquest és el resultat del desenvolupament d’un míssil balístic i pot col·locar prop de tres tones de càrrega útil en òrbita baixa. La tercera generació de coets inclou la sèrie CZ-3, un coet de tres etapes més potent que els anteriors i destinat a posar càrrega en òrbites geoestacionàries. La sèrie CZ-4 és la de més recent creació. És similar als CZ-3 però té la tercera fase modificada; pot posar 1,5 tones de càrrega en òrbita geoestacionària i féu el seu primer llançament l’any 1999. Aprofitant parts de CZ-3 i CZ-4 s’ha desenvolupat una nova sèrie de coets CZ-2 més potents.