i Reial Club de Polo de Barcelona | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Reial Club de Polo de Barcelona

Esport general

Sumari de l’article

Concurs Internacional de Salts de Barcelona del 2012 organitzat pel Reial Club de Polo de Barcelona
© RC DE POLO DE BARCELONA
esports esport
Entitat poliesportiva fundada a Barcelona el 1897, amb el nom de Polo Club de Barcelona arran d’una iniciativa d’un grup de jugadors de polo que practicaven aquest esport al terreny central de l’Hipòdrom de Can Tunis.

L’any 1912 es fusionà amb el Barcelona Jockey Club i adoptà el nom de Real Polo Jockey Club de Barcelona Societat Hípica. Es traslladà a la carretera de Sarrià i esdevingué la seu dels concursos hípics que se celebraven a Barcelona. El 1914 el Club ja disposava de quatre seccions que foren, i són encara, els pilars de la seva infraestructura esportiva: el polo, l’hípica, l’hoquei i el tennis. L’any 1932 s’instal·là a l’avinguda Diagonal, on té la seu encara avui, i el 1939 prengué com a nom oficial el que té actualment.

A partir d’aleshores s’inicià un període de consolidació de la seva participació en competicions, així com l’organització de torneigs emblemàtics, com és ara el Concurs Internacional de Salts (organitzat des del 1902 és la competició esportiva degana de l’Estat), el Torneig Internacional de Polo (Barcelona Polo Classic), el Gran Premi Ciutat de Barcelona de Polo, el Torneig Internacional de Reis d’hoquei i el Torneig Internacional de la Immaculada. Entre el 2013 i el 2015 impulsà, amb l’Ajuntament de Barcelona, el projecte Barcelona Horse World, que convertí Barcelona en la capital del món eqüestre.

La secció d’hoquei sobre herba fou creada l’any 1907 i és una de les més destacades quant a palmarès. Té els equips sènior masculí i femení en la màxima categoria estatal, diversos equips de base, i ha format més de quaranta jugadors olímpics, els quals, formant part de la selecció espanyola, aconseguiren la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Roma (1960), la medalla de plata en els Jocs Olímpics de Moscou (1980) i la medalla de plata en els Jocs Olímpics d’Atlanta (1996). El primer equip masculí ha guanyat la Copa d’Europa (2004), catorze Lligues (1959, 1970, 1977, 1978, 1980, 1981, 1982, 2002, 2003, 2008, 2013, 2014, 2015, 2018), trenta Copes del Rei (1916, 1917, 1922, 1924, 1925, 1929, 1941, 1957-60, 1962, 1964, 1970, 1974, 1976, 1979-83, 1989, 1996, 2003, 2008, 2013-14, 2016-17, 2019) i trenta Campionats de Catalunya. El femení assolí nou Lligues (1964, 1965, 1972, 1973, 1977-79, 2003, 2006), quatre Copes de la Reina (2003, 2004, 2005, 2015) i dinou Campionats de Catalunya. El 1971 el Club acollí els Campionats del Món d’hoquei, i el 1996, el torneig preolímpic.

El tennis s’introduí l’any 1904, i és la secció amb més practicants. Disposa de trenta-nou pistes, cinc minipistes i un frontó, i organitza, entre altres competicions, anualment la Potter Cup Veterans des del 1972.

Pel que fa al pàdel, present des del 1990, els seus equips competeixen en la primera categoria masculina i femenina i han estat campions de Catalunya i d’Espanya diverses vegades. L’equip masculí també fou campió d’Europa la temporada 2003-04. Organitza els Campionats Internacionals de Pàdel de Catalunya, l’Obert Pàdel Tour i Padelmania – 24 hores de Pàdel.

Té una escola de formació de genets, que facilita l’especialització en salts o doma, una escola d’hoquei sobre herba i una altra de poliesportiva, i activitats de natació, aeròbic i fitnes. Amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, l’any 1992, es remodelaren totes les seves instal·lacions per tal d’acollir-hi les proves d’hípica de salts d’obstacles.

Presidents

  1. Enrique de Ibarrola (1897-1900)
  2. Joaquín Milans del Bosch (1900-02)
  3. Luis López y Díaz de Quijano (1902-12)
  4. Eusebio López y Díaz de Quijano (1912-14, 1919-24, 1925-28 i 1930-33)
  5. Luis Marsans Peix (1914-19)
  6. Juan Urruela Morales (1924-25 i 1928-29)
  7. Aracdio Balaguer (1934-35)
  8. Antonio de Cuyás Lagrea (1940-51)
  9. Miguel Mateu Pla (1951-57)
  10. Claudio López Sert (1957-60)
  11. Antonio Muntadas Prim (1960-84)
  12. Manuel Reñaga Sykes (1984-92)
  13. José María Fuster Paredes (1992-95)
  14. Joaquín Calvo Jaques (1995-2002)
  15. Joan Àngel Calzado de Castro (2002-10)
  16. Eudaldo Bonet Ferrer (2010-16)
  17. Curro Espinós de Pascual (des del 2016)
Col·laboració: 
EBon
Data de revisió: 
2019-06-25
Llegir més...