Fill d’un pastor luterà, realitzà els estudis teològics sota la direcció de Karl Barth i s’adherí a l’Església Confessant. Cridat a les armes, fou capturat al front oriental i estigué presoner a Rússia durant cinc anys (1945-50). Fou nomenat professor de teologia a Bonn i, més tard, a Berlín. Compaginà la tasca d’estudi i docència amb un seguit d’activitats socials i polítiques. S'oposà obertament al règim nazi i, acabada la Segona Guerra Mundial, es convertí en un destacat militant per la pau i el desarmament, sobretot en oposar-se a l’estacionament a Alemanya dels míssils Pershing. El seu pensament s’orientà a articular ètica i política i a estudiar les relacions entre cristianisme, per una banda, i judaisme i marxisme per l’altra. La seva obra principal és Die Existenz Gottes in Bekentniss des Glaubens (‘L’existència de Déu confessada per la fe’, 1963).