Estudià empresarials i el 1965 marxà a l’Aràbia Saudita, on adquirí experiència en el món dels negocis i de les finances. La dècada de 1970 creà una empresa de la construcció que li proporcionà una gran fortuna i, posteriorment, es dedicà a la banca. Primer ministre del 1992 al 1998, accedí a un segon mandat l’any 2000. La seva acció de govern se centrà en la reconstrucció del Líban (i especialment de Beirut) després dels anys de guerra civil (1975-90) i en el rellançament del país com a centre comercial i financer de l’Orient Mitjà.
Acceptà inicialment la tutela siriana, però en el segon mandat intentà distanciar-se’n, cosa que creà una creixent tensió entre ell i el president, Émile Lahoud, que culminà amb la dimissió d’Al-Harīrī i cinc ministres del seu govern el setembre del 2004. El 2005 fou assassinat en un atemptat en què moriren vint persones més i en resultaren ferides més de dues-centes, cosa que provocà massives manifestacions antisirianes. Bé que l’atemptat no fou reivindicat, els indicis i els successius informes apuntaren a la implicació del govern sirià, el qual, arran de les pressions internacionals, retirà totes les tropes estacionades al Líban. El fill d’Al-Harīrī, Saad el succeí en el lideratge del bloc prooccidental. L’agost del 2020, el Tribunal Especial per al Líban de les Nacions Unides (creat el 2007) declarà culpable i principal responsable de l’assassinat d’Al-Harīrī Salim Ayyash, jutjat en absència juntament amb altres sospitosos. Ḥizb Allāh, l’organització en la qual militava l’acusat, rebutjà el veredicte.