Creada el 1982 arran d’una escissió del partit Amal en ocasió de la invasió israeliana del Líban, n’han ocupat la secretaria general Subi al-Tufayli (fins el 1991), Abbas al-Musawi (1991-92), Hassan Nasrallah (1992-2025). El 2025 assumí el lideratge de Ḥizb Allāh Naim Qassem. Rep el suport de l’Iran i també del règim sirià implantat a Síria per Hafiz a-lAssad, i continuat pel seu fill Bašar al-Assad fins el 2024. Tingué una participació destacada en el conflicte civil libanès de 1982-91, i des dels anys noranta, dona suport a Hamàs malgrat la diferència de confessió (Hamàs és sunnita mentre que Ḥizb Allāh és xiïta)-
Després de la guerra del Líban restà com una de les poques milícies actives al país amb Les Brigades de Resistència Islàmica com a branca militar, malgrat la resolució 1.701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides del 2006, que l’instava a desarmar-se. Inspirat per la teocràcia implantada a l’Iran el 1979, el 1985 feu públic el seu programa, centrat a expulsar la influència i la presència occidentals del Pròxim Orient, la destrucció de l’Estat d’Israel i la implantació a la regió un règim d’obediència alcorànica. Ḥizb Allāh gaudeix d’una elevada acceptació popular entre la població xiïta del Líban.
Des del 1991 té representació al parlament, dins del sistema de quotes dissenyat per mantenir un precari equilibri entre les diverses confessions, i ha format part de successius governs de coalició. Contrari als acords de pau d’Oslo del 1993 entre Israel i l’OAP, cometé un gran nombre d’atemptats terroristes. Com a represàlia, Israel dugué a terme assassinats selectius contra els seus quadres i líders, entre els quals l’esmentat al-Musawi. Després de la retirada d’Israel del sud del Líban (2000), s’hi continuà enfrontant reiteradament a la frontera amb els alts del Golan (ocupats per Israel des del 1967).
Malgrat la retirada siriana del Líban a partir del febrer del 2005 Ḥizb Allāh continuà rebent suport del règim d’al-Assad. El juliol del 2006, el segrest de dos soldats desencadenà una ofensiva israeliana a gran escala sobre el Líban durant els dos mesos següents, sense aconseguir desmantellar l’organització. A finals del 2006 els representants de Ḥizb Allāh es retiraren del Govern en protesta per la decisió d’aquest d’autoritzar una investigació de l’ONU sobre l’assassinat el 2005 del president libanès Rafiq Hariri. Propiciats per la compartimentació confessional de govern i parlament, els conflictes han paralitzat el país i l’han portat reiteradament al caire de la guerra civil i han contribuït a un col·lapse econòmic.
El 2005 els Estats Units classificaren Ḥizb Allāh com a organització terrorista, designació que adoptaren al llarg de les dues dècades següents una vintena d’estats més. El 2013 la Unió Europea classificà la branca militar de Ḥizb Allāh com a grup terrorista, i el 2016 ho feu la Lliga Àrab (controlada per règims sunnites).
El gener del 2009 s’inicià al Tribunal especial de les Nacions Unides de la Haia el judici en absència dels presumptes autors de l’assassinat de Hariri, els quals l’organització es negà a extradir. El maig del 2016 un dels presumptes responsables del magnicidi i líder destacat de l’organització, Mustafa Amine Badriddine, morí en un atemptat a Damasc (Síria). L’agost del 2020 el Tribunal especial emeté el veredicte sobre l’assassinat de Rafiq al-Harīrī, declarant culpable en absència un dels tres acusats, cap d’un escamot de Ḥizb Allāh. L’absolució dels altres dos acusats, també membres de Ḥizb Allāh i també jutjats en absència, fou revocada el març del 2022 després d’una apel·lació.
El desencadenament de la guerra civil a Síria a partir del març del 2011 comportà el desplaçament d’un gran nombre de milicians de Ḥizb Allāh a aquest país per lluitar a favor del règim. Després d’una dècada de combats sense resultat clar, la implicació de l’organització en la guerra de Gaza (octubre del 2023) significà el seu retrocés més contundent a la regió, agreujat per la pèrdua de suport sirià en caure el règim alauita (desembre del 2024) i restar en gran part delmada l’aliança amb l’Iran a conseqüència d’aquesta conflagració.
Ḥizb Allāh s’implicà immediatament a la guerra de Gaza després de l’atemptat del 7 d’octubre de 2023 perpetrat per Hamàs, origen de l’ofensiva israeliana, llançant una onada de míssils sobre Israel, que respongué amb una onada de bombardeigs aeris i, el setembre del 2024, amb una operació coordinada d’explosions d’aparells de transmissió manipulats prèviament pels serveis secrets israelians. Aquests atacs, juntament amb un gran nombre de víctimes civils, abateren milers de militants, quadres i dirigents de Ḥizb Allāh, entre els quals el seu líder màxim Hassan Nasrallah. L’octubre Israel envaí el sud del Líban per tal de destruir la infraestructura militar de Ḥizb Allāh.
Amb la mediació dels Estats Units i França, el Líban signà al novembre un alto el foc amb Israel. Entre altres termes, l’acord preveia que l’exèrcit fos en exclusiva l’única organització armada permesa al Líban, segons la resolució del Consell de Seguretat de l’ONU 1.701 emesa el 2006.