Paul Preston

(Liverpool, Lancashire, 1946)

Paul Preston

© P. Preston

Historiador anglès.

Estudià a l’Oriel College (Oxford) i a la Universitat de Reading. Professor d’història moderna al Queen Mary College (1975-91), i de la London School of Econòmics (des del 1991), on és catedràtic d’història internacional, s’ha especialitzat en història contemporània espanyola del segle XX, molt especialment sobre la Guerra Civil Espanyola i Franco. De les seves nombroses publicacions, la majoria traduïdes al castellà, destaquen The Coming of the Spanish Civil War. Reform, Reaction and Revolution in the Second Republic, 1931-36 (1978); Spain, the EEC and NATO (1984); The Triumph of Democracy in Spain (1986), sobre la Transició; The Spanish Civil War, 1936-39 (1986); The Politics of Revenge. Fascism and the Military in Twentieth-Century Spain (1990); Franco. A Biography (1993), biografia cabdal del dictador; Las tres Españas del 36 (1998), i Comrades! Portraits of the Spanish Civil War (1999).

En els darrers anys ha seguit la seva extensa producció bibliogràfica sobre l’Espanya de la Guerra Civil i el franquisme. Entre les seves últimes obres cal destacar Palomas de guerra. Cinco mujeres marcadas por el enfrentamiento bélico (2001); l’edició de la revisió, el 2002, del ja clàssic Franco. “Caudillo de España”; Juan Carlos. El rey de un pueblo (2003); Idealistes sota les bales. Corresponsals estrangers a la guerra d’Espanya (2006, guardonat amb el premi de la Fundació Ramon Trias Fargas); Franco. El gran manipulador (2008); The Spanish Holocaust. Inquisition and Extermination During the Twentieth-Century Spain, que l’any 2011 guanyà el premi d’història Santiago Sobrequés; El zorro rojo. La vida de Santiago Carrillo (2013); The Last Days of the Spanish Republic (2016), i A People Betrayed. Corruption, Political Incompetence and Social Divisions. Spain 1874 - 2014 (2019).

Ha destacat, també, per l’actiu suport a la campanya per la devolució dels anomenats Papers de Salamanca, en reconeixement del qual el govern català li atorgà el 2005 el premi Ramon Llull. Col·labora assíduament en la premsa britànica i espanyola, i ha dirigit documentals de la BBC sobre la Guerra Civil Espanyola. El 2008 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Històrico-Arqueològica) i el 2013 rebé el Premi d’Honor Lluís Carulla per la defensa de la cultura i els drets de Catalunya. L’any 2015 cedí el seu arxiu documental al monestir de Poblet. El 2016 rebé el premi Ciutat de Barcelona en reconeixement al conjunt de la seva obra i el doctorat honoris causa per la Universitat de Barcelona.