Es llicencià en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca (1958) i l’any següent fou ordenat sacerdot a Salamanca. El 1972 esdevingué vicerector de la Universitat Pontifícia de Salamanca. Bisbe auxiliar de Santiago de Compostel·la (1976), el 1984 prengué possessió d’aquest bisbat. El 1994 fou nomenat arquebisbe de Madrid i el 1998, cardenal, alhora que passava a ésser membre de la Congregació per a l’Educació Catòlica i membre de la Congregació del Clero. Els seus posicionaments públics en temes de moral sexual o diluint el pes específic de les conferències episcopals diferenciades a l’interior de l’Estat espanyol, han estat sovint acompanyats de polèmica. President de la Conferència Episcopal Espanyola del 1999 al 2005 en substitució d’Elías Yanes, i novament a partir del març del 2008 (reelegit el març del 2011) en substitució de Ricardo Blázquez, és un dels representants més destacats de la línia més conservadora dels bisbes espanyols. El març del 2014 cessà com a president de la Conferència Episcopal Espanyola, novament rellevat per Blázquez, i a l’agost cedí l’arquebisbat de Madrid a Carlos Osorio. L’any 2019 s’uní al cercle de deixebles de Joseph Ratzinger, que reunia els cardenals més crítics amb les reformes del papa Francesc.
Antonio María Rouco Varela
© Fundación Universidad Rey Juan Carlos
Eclesiàstic gallec.