alfagen
| alfàgena

adj
Tecnologia

Dit dels elements aliants que, afegits als acers, modifiquen el diagrama d’equilibri Fe-C ampliant l’interval d’estabilitat de l’anomenada fase alfa del ferro o ferrita.

El crom, el silici, el titani, el niobi, el molibdè i el tungstè són elements alfàgens. En particular, el niobi i el titani, afegits als acers, es caracteritzen perquè hi formen carburs, que disminueixen la proporció de carboni dissolt a la matriu i així estabilitzen la ferrita. L’exemple més típic d’element alfagen és el crom, que, afegit als acers inoxidables (de baix contingut de carboni), n'augmenta la resistència a la corrosió. El crom té la mateixa estructura cristal·lina cúbica centrada al cos que la ferrita; i això fa que els acers on hi ha la proporció adequada de crom (normalment superior al 12% en pes) no experimentin la transformació d’austenita (estructura cúbica centrada a les cares) a ferrita (estructura cúbica centrada al cos) i que es refredin a partir de temperatures altes com a solucions sòlides de crom en ferrita.