Té una relació íntima amb els processos microscòpics que tenen lloc quan el material es deforma. Molts materials emprats en enginyeria presenten una component de la deformació elàstica que depèn del temps: la deformació elàstica encara augmenta després d’aplicar la càrrega, i havent-la enretirada, ha de passar un temps fins que el material no es recupera del tot. Així, quan el material és sotmès a un esforç, hom pot considerar que la component elàstica es desenvolupa en el mateix instant, mentre que la deformació anelàstica no ho fa d’una manera instantània. En el cas dels materials polimèrics, rep el nom de comportament viscoelàstic (viscoelasticitat). En el cas dels materials metàl·lics, la deformació anelàstica és particularment important en els fenòmens de difusió intersticial per fricció interna, estudiats en primer lloc per Snoek. Segons el model proposat, la deformació anelàstica és causada pels moviments d’àtoms de solut que ocupen posicions definides per eixos paral·lels a la direcció de l’esforç aplicat.
f
Tecnologia