El gènere Kenyapithecus fou originàriament descrit per L.S.B. Leakey a la localitat de Fort Ternan (Kenya). Posseïa unes mandíbules robustes i dents dotades d’esmalt gruixut, un caràcter que es troba també en els primers homínids. El gruix considerable de l’esmalt dental d’aquest animal suggereix que es podia alimentar de material dur, però no necessàriament de forma exclusiva. Estudis de la microestructura de l’esmalt de diversos primats mostren que les adaptacions alimentàries del Kenyapithecus africanus diferien de les d’altres primats que s’alimentaven de fruita seca (per exemple, el grup dels Pitheciini). En el cas de l’estudi d’una mandíbula juvenil de K.africanus, s’ha pogut comprovar que els incisius tenien un paper molt important en la captura de l’aliment. La reconstrucció mediambiental, basada en els paleosols dels afloraments del K.africanus, indica que vivia en una zona boscosa relativament seca.
m
Paleontologia