i Riu de Cerdanya | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels índexs

Gran enciclopèdia catalana

Riu de Cerdanya

Nom antic deRiu de Pedra, Riu de Pendís
Municipi
Baixa Cerdanya

Sumari de l’article

Nom antic deRiu de Pedra, Riu de Pendís
Riu de Pendís
© Fototeca.cat
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Població: 
110 h
[2009]
Extensió: 
12 km2

Situació i presentació

Havia constituït un municipi independent fins el 1973, any en què fou annexat al municipi de Bellver de Cerdanya amb el nom de Riu de Pendís, que passà a ser-ne una entitat local menor amb junta administrativa pròpia. Tanmateix, al juliol de l’any 1997 es va aprovar, per decret, la segregació de l’aleshores entitat municipal descentralitzada de Riu, del terme municipal de Bellver, i la constitució d’un nou municipi amb la denominació de Riu de Cerdanya.

A migdia el municipi arriba fins dalt el carenar de la serra de Moixeró en el pla de Moixeró (2 078 m) i les Penyes Altes de Moixeró (2 276 m). En aquest sector el terme confronta amb el municipi berguedà de Guardiola de Berguedà (enclavament de Gréixer). A llevant termeneja amb Urús des de la carena que es desprèn de les Penyes Altes fins a l’estret de Canals i seguint al N, fins a la tossa de Torrelles. Des d’aquesta elevació vers ponent, el termenal septentrional, que separa Riu del municipi de Prats i Sansor, passa pel serrat del Solà. Al sector de ponent del municipi, que limita amb Bellver de Cerdanya, el termenal puja pels contraforts de l’obaga de Moixeró. Riu de Cerdanya és drenat cap al Segre per part de la capçalera del torrent del Grau de l’Ós o de Fontllebrera (una part del qual fa de termenal amb Urús, a llevant).

El municipi comprèn el poble de Riu, únic nucli de població i cap del terme. Hi ha també el despoblat de Canals. El terme és comunicat per la carretera comarcal C-16 o Eix del Llobregat, que comunica el Berguedà amb la Cerdanya pel túnel del Cadí, el qual té la boca nord a Riu. Aquesta carretera es prolonga vers el N i enllaça, prop de Baltarga, amb la carretera de Bellver a Alp. També té un ramal que vers llevant passa per Urús i Alp i continua en direcció Puigcerdà. Al poble de Riu també hi menen camins des de Pedra (Bellver de Cerdanya) i Urús.

La població i l'economia

Al fogatjament del 1595 consta que Riu de Pendís tenia 4 focs. El 1718 tenia 140 h que van baixar a 102 h el 1787. A la primera meitat del segle XIX la població va tenir una evolució positiva, amb 123 h el 1830, 132 h el 1842 i 257 h el 1857, assolint així el màxim demogràfic. A partir d’aquest darrer any els registres evidencien una davallada contínua: 183 h el 1887, 145 h el 1900, 112 h el 1920, 66 h el 1940 i 50 h el 1960. Sembla que aquesta darrera xifra es va anar mantenint amb algunes oscil·lacions. Al cens del 1991 constaven 54 h, que havien baixat a 52 en el padró del 1996. Però el 2001 ja havia augmentat a 75 h i el 2005 a 96 h.

Bona part del municipi és ocupat per terreny forestal, estès pels vessants septentrionals del Moi-xeró, que estan integrats al Parc Natural del Cadí-Moixeró. A les activitats tradicionals agrícoles i ramaderes cal afegir, les dues darreres dècades del segle XX, les del sector de serveis (83,33% de la població ocupada del 2001), impulsades per l’obertura del túnel del Cadí el 1984. És en aquest terme, a l’antiga partida de Farreres, que hi ha l’àrea de serveis i la de peatge i manteniment, amb la xarxa de connexions. Pertanyen al municipi el refugi forestal del Serrat de les Esposes, després del mirador del Pla de Bor, al SE del despoblat de Canals, al peu de les Penyes Altes de Moixeró.

El poble de Riu de Pendís

Anomenat antigament Riu de Pedra, el poble (1 173 m) és a la dreta del torrent de Fontllebrera, al voltant de l’església de Sant Joan Baptista (que té un retaule barroc del 1764) i de la plaça, on hi ha una font de cinc brocs ben arranjada, on es ballava la dansa de les Rentadores de Riu. En surt una pista que puja al refugi forestal del Serrat de les Esposes i al coll de Pendís. Dins el que era el seu terme hi ha el despoblat de Canals i el desaparegut de Lavascort. Al juny, per Sant Joan, hom celebra la festa major.

Llegir més...