El 1944 fou ordenat de sacerdot i s’especialitzà en temes de missionologia. S'establí al Perú; membre de l’Opus Dei, el 1957 fou destinat a la prelatura d’aquesta organització nullius de Yauyos (Perú). Posteriorment, fou nomenat vicari general. El 1968 fou consagrat bisbe, i després fou destinat com a bisbe a Abancay (Apurimac, Perú), a la zona andina, càrrec que exercí fins el 1992. Hi promogué tasques educatives, assistencials i sanitàries i treballà especialment en la catequesi dels nadius. Publicà diversos llibres de formació religiosa, alguns dels quals en quítxua, tasca que desenvolupà amb el suport econòmic dels Amics d’Abancay (Girona), els mateixos que el 2006 traduïren i publicaren el llibre De Girona als Andes: memòries d’un bisbe gironí al servei dels pobres d’Abancay. Impulsà el seminari diocesà i tingué, com a col·laboradors, sacerdots catalans de l’Opus Dei, entre els quals cal esmentar Miquel Guinart i Miquel Perdrós i Duch.
Enric Pèlach i Feliu
© Associació d’Amics d’Abancay
Bisbe.