Fill de Santiago Udina, era llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en sociologia per la de París-Vincennes i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre el 1970 i el 1975 fou corresponsal a París de diversos mitjans de comunicació (“El Noticiero Universal”, “Cambio 16”, “La Vanguardia䀁d;, etc.). En aquest període col·laborà amb el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Tarradellas, que el 1978 el nomenà cap de premsa de la restablerta Generalitat. Posteriorment treballà a “La Vanguardia”, “El Món”, Radio Nacional de España a Catalunya i al “Diari de Barcelona”, i fou professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Ramon Llull. Era coordinador del Centre Internacional de Premsa de Barcelona i secretari general de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya. Publicà els llibres Josep Tarradellas, l’aventura d’una fidelitat(1978) i Quo vadis, Catalonia? (1995). L’any 1982 fou guardonat amb el premi Gaziel de periodisme.