Llicenciat en dret mercantil per la Universitat de Barcelona, l’èxit professional li permeté desenvolupar l’afició pel col·leccionisme d’art, una de les seves grans passions juntament amb el futbol. L’any 1972 s’incorporà a la junta del RCE Espanyol, que presidia Manuel Meler. El 1973 fou nomenat tresorer i, l’any següent, vicepresident. El 1982 accedí a la presidència, des d’on visqué una de les etapes més brillants de l’equip. Durant el seu mandat, el club doblà el nombre de socis, que arribà a uns 20.000. L’estiu del 1986 fitxà Xabier Clemente com a entrenador, que conduí l’equip al tercer lloc de la Lliga i a la final de la Copa de la UEFA (1988). Per contra, la temporada 1988-89, l’Espanyol descendí a segona divisió per tercer cop en la seva història i suprimí la secció de bàsquet, fets que finalment el portaren a dimitir l’any 1989.
Fou un dels grans impulsors de la creació de la Lliga de Futbol Professional (LFP), que presidí des del 1984 fins a la seva mort. Al capdavant de la LFP, esdevingué un dels protagonistes de fets tan decisius com la conversió dels clubs en societats anònimes i l’explotació del negoci dels drets televisius del futbol.