Llicenciat (1970) a la Universitat de València i doctorat (1973) a la Universitat de Barcelona, amplià la seva formació a Anglaterra. Esdevingué docent de la Universitat de Barcelona (1971), i fou degà (des del 1992) de la seva Facultat de Geografia i Història. També fou catedràtic d’aquesta universitat (des del 1986), director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (1998-2011) i codirector de la revista El Contemporani.
Les seves investigacions es referiren sobretot a l’estudi de l’economia contemporània, tant des de la dinàmica valenciana com també de l’espanyola i europea; i sobre la història política més recent. És autor, entre moltes altres obres, d’Industrialització al País Valencià: Alcoi (1974, amb Mario García Bonafé) i Lecturas de historia económica (s. XVIII-XX) (1976-77). Amb Antoni Segura publicà Història econòmica mundial i d’Espanya (1993), El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días (1995), Empresaris de la postguerra (1999), Espai, art i memòria: el Pavelló de la República, París 1937/ Barcelona 2007 (2008) i Diari d’una postguerra. La Vanguardia Española, 1939-1946 (2010), en la qual també participà Andreu Mayayo, i tots tres editaren Memòria de la Transició a Espanya i a Catalunya (2000). Entre les seves obres més recents hi ha El País Valencià sota les bombes, 1936-1939 (2010, amb Joan Villarroya).
Fou també un dels pioners en la recerca sobre els vestigis materials de la indústria al nostre país, i en la necessitat d’inventariar-los i protegir-los, amb treballs com Arqueología industrial de Alcoi (1984). Comissarià exposicions com ara “La indústria al País Valencià” (1983), amb M. García Bonafé, i “El rectorat Badia i la Transició a la Universitat de Barcelona” (2012), amb Antoni Segura.