Fou un dels fundadors, l’any 1944, de l’Institut National d’Études Démographiques (INED) de París, del qual fou posteriorment director (1962-71), i dirigí la Divisió de Població de Nacions Unides (1953-62). Des del 1971 fou director del Committee for International Cooperation in National Research in Demography (CICRED), també a París. Millorà l’anàlisi de la fecunditat i la comprensió dels seus determinants (Mesure de la Fécondité des Populations, 1950) amb la incorporació de l’ordre de naixement com una variable. Fou un dels principals introductors del concepte de població quasiestable (Stable, Semi-Stable Populations and Growth Potential, 1971). Ocupà un lloc destacat en l’anàlisi de la mortalitat infantil, subratllant la distinció entre causes de mort endògenes i exògenes, i desenvolupant eines estadístiques per a estimar el seu pes en absència de registres directes.