Conxita Mir i Curcó

(Torregrossa, Pla d'Urgell, 25 de juny de 1952)

Historiadora.

Llicenciada (1977) i doctorada (1982) per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat docent a la Universitat de Barcelona i a l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (ICESB). Ha estat catedràtica d’història contemporània (des del 1999) a la Universitat de Lleida, institució de la qual també fou vicerectora (1993-98), directora de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) (1986-88) i directora del Servei d’Història, Documentació i Patrimoni del Departament d’història (SHDiP) (des del 1999).

Bona part de la seva recerca s’ha centrat en l’estudi de les dinàmiques electorals en el període de la Restauració. Participà en l’obra col·lectiva Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923 (1982), i aprofundí aquesta temàtica amb Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral (1985). També edità Actituds polítiques i control social a la Catalunya de la Restauració (1875-1923) (1989). Després obrí una línia de recerca sobre la repressió franquista al món rural català, fruit de la qual són les obres Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida (1997) i Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y marginación en la Cataluña rural de posguerra (2000).

En els darrers anys ha continuat la seva recerca en l’anàlisi de la violència i la repressió durant l’època franquista col·laborant en l’organització de diversos seminaris i congressos. Ha coordinat el monogràfic La represión bajo el franquismo de la revista Ayer (2001) i és coautora de Violència i repressió a Catalunya durant el franquisme: balanç historiogràfic i perspectives (2001); Morir, matar. Sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco (2002); Duelo y memoria. Espacios para el recuerdo de las víctimas de la represión franquista en perspectiva comparada (2013), Tenien nom. Víctimes de la repressió franquista a les terres de Lleida (1938-1963) (2017) i Mujeres, género y violencia en la guerra civil y la dictadura de Franco (2021).

A més és coautora, amb Antonieta Jarne, Joan Sagués i Enric Vicedo, del Diccionari biogràfic de les terres de Lleida (2010), un recull que inclou més de 1.500 personalitats. L’any 2024 publicà Indià i republicà. Una vida a les Amèriques amb els orígens de fons. Ramon Curcó Rubio (Torregrossa, 1884 - Lleida, 1939), en què reconstrueix la vida del seu avi matern que fou un indià. 

Membre de diferents associacions i del consell de redacció de diverses revistes entre les quals destaquen Perspectiva Social, Segle XXRecerques i Plecs d’Història local de l’Avenç, ha rebut el premi Jaume Sarri de l’IEC (1978) per la tesi de llicenciatura Les eleccions al Parlament de Catalunya del 1932 a la circumscripció de Lleida, i la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2009).