Llicenciat en ciències polítiques, començà l’activitat literària com a poeta i posteriorment es dedicà a l’escriptura teatral de “grotescomaquias” i “teatroides”, segons la definició de l’autor, en una marcada línia de realisme grotesc: Pizzicato irrisorio y gran pavana de lechuzos (1963), Pontifical (1965), Patética de los pellejos santos y el ánima piadosa (1970), Paraphernalia de la olla podrida (1972), Fiestas gordas del vino y del tocino (1973), Horror vacui (1974), Tartessos (premi del Consell d’Europa 1985), La oropéndola (1986), Liturgia de Gárgoris, rey de reyes (1990) i Pontificial, obra escrita el 1970 per la qual li fou atorgat el Premio Nacional de Literatura Dramática el 2008. La seva és una obra caracteritzada per l’anticonvencionalitat, les investigacions lingüístiques i la perfecta, bé que heterodoxa, construcció interna, i també pel seu llenguatge tumultuós i desbordant, de festa popular, carregat d’ambigüitats i basat en l’estilització de l’oralitat.