i George Steiner | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

George Steiner

Filosofia    Literatura
filosofia filos i literatura lit
Assagista, crític literari i filòsof nord-americà d’origen jueu.
París, 23 d’abril de 1929 — Cambridge, 3 de febrer de 2020

Fill d’un banquer vienès que el 1924 abandonà Àustria pel creixent clima d’antisemitisme, fou educat en un ambient cosmopolita i poliglot (parlava amb fluïdesa l’alemany, el francès i l’anglès, malgrat que gairebé tota la seva obra és originalment escrita en aquesta llengua), i visqué primer a París i des del 1940 als Estats Units d’Amèrica, on es naturalitzà l’any 1944. Graduat per la Universitat de Chicago (1948), obtingué el màster a la de Harvard (1950), i el 1955 es doctorà pel Balliol College d’Oxford. Després de formar part del comitè editorial de The Economist (1952-56), fou professor a les universitats de Princeton (1959) i Cambridge, Anglaterra, del 1961 fins a la jubilació. Fou també professor convidat a les universitats de Ginebra, Harvard i Nova York. Crític literari de The New Yorker (1966-97), també publicà un gran nombre d’articles en altres publicacions periòdiques.

Les seves reflexions giren entorn de la història de la cultura, on emmarca les seves preocupacions: la crisi de l’humanisme enfront de l’ascens científic i tecnològic, l’Holocaust i les seves conseqüències, la relació entre llenguatge i pensament, i la irreductibilitat de les llengües i el seu futur. En la seva concepció de la literatura, hi té un gran pes l’univers ideològic i moral dins del qual el creador desenvolupa la seva obra. Per aquest motiu s’oposà sempre a les escoles de crítica literària, com el New Criticism o l’estructuralisme, que consideren l’obra literària com a objecte d’estudi independent del context en què sorgeix i del seu creador. La seva gran erudició i ambició intel·lectual el portà moltes vegades a fer comparacions entre autors i obres literàries molt distanciades en el temps i en el context històric, i per aquest motiu fou moltes vegades qüestionat.

Entre els seus assaigs cal esmentar The Death of Tragedy (1965), Language and Silence (1967), In Bluebeard’s Castle (1971), After Babel (1975), On Difficulty and Other Essays (1978), Real Presences: Is there Anything We Say? (1986), el volum autobiogràfic Errata (1998), Grammars of Creation (2001), Lessons of the Masters (2003), Nostalgia for the Absolute (2004) i My Unwritten Books (2008). És també autor d’una novel·la (The Portage of A.H. to San Cristobal, 1982) i d’algunes narracions (Anno Domini, 1964; Proofs and Three Parables, 1992; The Deeps of the Sea, and Other Fiction (1996). El 2001 rebé el premi Príncipe de Asturias de comunicació i humanitats.

Data de revisió: 
2020-02-04

Llegir més...