i The Liberal Democrats | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

The Liberal Democrats

ciències polítiques polít
Partit polític britànic, informalment conegut per Lib Dems.

Hereu del Liberal Party, fou fundat el 1988 a partir de la fusió amb el Social Democratic Party (escissió del Labour Party), amb el qual mantenia una aliança electoral des del 1981. Contràriament a altres partits autoanomenats “liberals”, els seus postulats defensen en molts casos una considerable intervenció de l’estat. Propugnen també una major descentralització, la introducció de la proporcionalitat en la llei electoral britànica i un europeisme més compromès. Fou el partit britànic que amb més contundència s’oposà a la intervenció militar a l’Iraq (2003).

Successivament liderat per Paddy Ashdown (1988-99), Charles Kennedy (1999-2006), Menzies Campbell (2006-07) i Nick Clegg, des de la seva creació anà augmentant la representació al Parlament britànic fins el 2005 (1992: 20 escons; 1997: 46; 2001: 52; 2005: 62). En les eleccions generals del maig del 2010, tot i una lleugera minva en la representació (57), l’absència d’una majoria absoluta li possibilità l’entrada en un govern de coalició amb el Partit Conservador, del qual Clegg fou vice-primer ministre. En les eleccions del 2015 tingué, però, una gran davallada (8 escons), que comportà la dimissió de Clegg i la seva substitució per Tim Farron. Partidari de la permanència de la Gran Bretanya a la Unió Europea en el referèndum del juny del 2016, en les eleccions anticipades del juny del 2017 aconseguí una certa recuperació al Parlament (12 escons), que no evità el qüestionament de Farron, substituït poc després per Vince Cable. El juliol del 2019 Jo Swinson fou elegida nova líder del partit. En les eleccions anticipades del desembre obtingué 11 diputats.

Amb els laboristes, formà part del govern escocès del 1999 al 2007. Al Parlament Europeu forma part de l’Aliança Liberal i Demòcrata d’Europa i, després dels 2 escons obtinguts el 1994, fins el 2009 ha obtingut una representació d’entre 10 i 12 escons. El 2014 baixà a només un escó, però en les eleccions del 2019 aconseguí el millor resultat (16 escons, segon partit més votat a la Gran Bretanya).

Col·laboració: 
GVA
Llegir més...